CosmoCaixa Barcelona

Del 1/11/2006 al 22/4/2007

Convocatòria extreta íntegrament de la web de CosmoCaixa.

Este concurso se convoca con el objetivo de estimular el interés por los temas de ciencia y por el pensamiento científico. Se dirige a los escolares, chicos y chicas de entre 4 y 18 años, y a sus educadores, con la intención de potenciar la creación de obras literarias o plásticas que traten la ciencia con imaginación y valor científico.

Doneu un cop d'ull a les bases
Visiteu la web del Museu.

TENIU DE TEMPS FINS AL 10 d'Abril per enviar-me els contes si voleu participar.
mail%20to:%20felipmaristes@hotmail.com

Experiment casolà: Acció de l'àcid sobre els aliments

Material:
Vinagre, petita porció de l’aliment que vulguis, un got i temps.

Instruccions:

• Omple el got de vinagre, posa-hi la porció d’aliment i deixa-la un parell de dies.
  
• Observa com està l’aliment passades 12, 24 o 48 hores.

Explicació científica:

La reacció química l’àcid és trencar les estructures de l’aliment poc a poc i l’estovar-les.
Si la digestió dels aliments durés tant trigaríem massa temps a digerir els aliments i moriríem perquè els nutrients no arribarien a la sang a temps.És per això que, juntament amb l’àcid, l’estómac segrega enzims. Recorda que fan que les reaccions químiques es facin més ràpid.

Per més informació:

Links d'experiments dels alumnes (EN CONSTRUCCIÓ)

Experiment casolà: Emulsió

Acció de les sals biliars amb els lípids

Material:
Oli, aigua, un got, una cullera i una gota de Fairy.

Instruccions:

• Omple el got amb aigua i després tira-hi una mica d'oli. Veuràs que l'oli forma gotes petites que poc a poc s’aniran ajuntant fins a formar una gota molt gran. Remena el contingut del got amb la cullera. Que observes?
  

• En mig de la gota d’oli tira la gota de Fairy i veuràs l’efecte. Remena una mica l’aigua. Es forma una gota d’oli o moltes gotetes petites? Com ho relacionaries amb el que passa al duodè?

Explicació:

Tan aviat arribin correus es penjarà l'explicació de l'experiment

Per més informació:
Emulsió en Vikipedia

Experiment Casolà: Presència de midó

Veure la presència de midó en els aliments

Material:

• Diferents tipus d'aliments (pa, arròs, fruita, patata, carn...)
• Betadine (Iode per desinfectar)
  
• Aigua
  

Imatge: Blat de moro tallat per la meitat amb lugol

Instruccions:

• Barreja 10 parts d'aigua amb 1 de Betadine o Iode (10 gotes d'aigua i una de betadine)
• Disposa en un plat o en alguna superfície els trossos d'aliment.
• Tira-hi la barreja i observa la reacció:
• Si observes que l'aliment passa a tenir un color blau fort significa que l'aliment conté midó (veure foto)
  
• Si no observes canvi de color significa que no té midó

Explicació:

Tan aviat arribin les primeres conclusions penjaré l'explicació científica de l'experiment.

Per més informació:
Ciències de la naturalesa Ed. Baula pg 45
Experiment en internet

VIDEO SOBRE L'APARELL DIGESTIU

Aquí us penjo un parell de vídeos on s'explica un petit resum de les funcions de l'aparell digestiu

• En aquest vídeo s'explica el camí de l'aliment de manera molt resumida saltant-se vaires parts i processos. Espanyol Sud-americà
  

• En aquest es veuen imatges reals del que passa quan mengem

• En aquest vídeo s'explica detalladament la digestió parant-se en tots els processos. Fixeu-vos bé en els moviments peristàltics. Anglès

TRADUCCIÓ: La digestió comença a la cavitat bucal amb el trencament químic i mecànic de l'aliment. El moviment de la boca trencarà l'aliment i el barrejarà amb el contingut de les glàndules salivars. La glàndula paròtide segrega Amilasa que es un enzim digestiu que comença la digestió dels carbohidrats (glúcids). La glàndula submaxil·lar segrega la saliva juntament amb mucus que ajuda a compactar l'aliment i és un lubricant que ajudara a empassar-lo.

Un cop empassat el bol alimentari es mou per l'esòfag gràcies a un moviment muscular anomenat Peristaltisme. Aquest peristaltisme buidarà el contingut de l'esòfag a l'interior de l'estómac a través del Càrdias.

A L'estómac hi ha sucs gàstrics amb enzims que digereixen i trenquen l'aliment. El peristaltisme de l'estómac barreja l'aliment amb els sucs gàstrics i el transporta cap a la primera part de l'intestí prim: el duodè.

Al duodè l'aliment es digereix encara més. El fetge i el pancreas alliberen el seu contingut mitjançant el conducte biliar i el conducte pancreàtic. Els enzims pancreàtics, els sucs del duodè i del fetge ajuden a l'intestí perquè pugui absorbir el major nombre de nutrients possible digerint al màxim els nutrients.

La major part de l'absorció te lloc en el segon tram de l'intestí prim que s'anomena Jejú. A mesura que viatja pel Jejú l'aliment es trenca cada vegada més en partícules més petites.

A les seves parets hi ha uns plecs que agafen aquestes partícules. Les partícules vedes (nutrients es refereix a proteïnes, glúcids, vitamines i sals minerals) i les grogues (greixos)quedaran atrapades en aquests plecs. Les partícules més grans que no es poden absorvir passaran de llarg a fins al final de l'intestí. La major part de l'aigua que contenen serà reabsorvida pel cos abans d'eliminar-les de l'organisme.

Si mirem més aprop veurem que els replecs estan recoberts per una mena de dits anomenats vellositats. Just per sota la recorren uns vasos sanguinis anomenats capil·lars. Aquests capil·lars absorviran els notrients i els transportaran cap al fetge. Els nutrients grocs (greixos) aniran als capil·lars limfàtics i els verds als sanguinis en direcció a la vena porta (que va cap al fetge). Al fetge els nutrients es filtren i es processen.

Desprès de processar-los el fetge els emmagatzema per necessitats futures o els envia a la circulació sanguinia per alimentar l'organisme

Robert Hooke

Fa molt de temps un home que volia saber de que estaven fets els essers vius es va dedicar a mirar troços de suro amb un aparell la mar de curiós: EL MICROSCOPI.

Ell va observar unes petites cel·les en el seu laboratori i va dir-les CÈL·LULES. Des d'aleshores la cèl·lula existí per tots nosaltres.

Imatges:

1. Dibuix de'n Robert Hooke

2. Cèl·lules de suro a 4 augments

3. Microscòpi de'n Hooke

La primera entrada del blog

L'Edgar Carretero (3 ESO B) ens envia informació que ha trobat sobre l'helicobacter pylori un dels causants de les úlceres gàstriques.

HELICOBACTER PILORY

Helicobacter pylori es un bacilo Gram negativo curvado que se encuentra en lamucosa gástrica del estómago humano y que se ha asociado con diferentes enfermedades digestivas.
Desde que se cultivó H. pylori en Australia al principio de la década de los años 80, se han realizado numerosos estudios sobre la microbiología de esta interesante bacteria. Actualmente tenemos información básica sobre la taxonomía o los conocimientos a partir de la secuenciación completa del genoma, información práctica sobre los métodos de diagnóstico y las condiciones microbiológicas para su cultivo e identificación y una información creciente sobre los factores de virulencia, o los fenómenos de apoptosis o las formas cocoides que puede darnos luz sobre los mecanismos por los que la bacteria coloniza la mucosa gástrica y produce daño celular.
Existen diferentes métodos para diagnosticar la infección producida por H. pylori. Los métodos pueden diferenciarse según el tipo de muestra que se utiliza, si requieren o no la endoscopia (agresivos o no agresivos) y a la forma de detectar el microorganismo (directamente la propia bacteria o de forma indirecta).

RESUM: El bacteri habita a la mucosa gàstrica i les seves substàncies de rebuig alteren la composició del moc protector segregat per les glàndules secretores de moc. Al alterar la capa protectora els àcids i enzims del propi estómac digereixen les propies parets probocant la úlcera.

Per més informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Helicobacter

Benvinguts

Hola, aqui comença aquest experiment didàctic. Espero que entre tots ens engresquem a participar i es transformi en una eina útil per a tothom.